Peirot és Quatre

Peirot és Quatre
Peirot és quatre, argumenta Peirot: un, dos, tres, quatre.
És aigua d’ona, aire de núvol, foc de flama, terra de solc.
És quatre estacions, argumenta Peirot.
Quatre Cantons. Quatre Barres, Quatre Gats. El Quart Evangeli.
Peirot és quartar.
Peirot és quaternitat, argumenta Peirot.

Peirot és un qüern als Sorreigs.
Un a quatre quilòmetres, un a quatre bandes.
Un a quatre raons. Un a quatre mans.
Peirot és qüerna enfonsada al Gorg Negre.
Quatre issiféssims. Quadrilàter.

Peirot avui és Bloch un, Gaudí dos, Schelling tres, Verdaguer quatre.
Les quatre regles, les quatre lletres.
La curiositat intel·lectual abandona l’Acadèmia
com la desertització lingüística avança nord amunt,
on encara queda literatura a suplantar amb receptaris de cuina.
La Llengua s’ha girat contra la Literatura.
Suïcidi, argumenta Peirot.

Com els dofins que surten del mar i busquen la mort a la sorra,
cansats de ser dofins, així els lingüicides comunicòlegs
que desprenen la llengua del mar de les Lletres
on es gesta i on viu, per portar-la a la sorra del text comunicatiu incomunicat.
Tanqueu els departaments universitaris
generadors de lletruts il·literats que comuniquen incomunicació,
argumenta Peirot.


de lletruts il·literats