divendres, 19 de gener de 2007

Jean Daniel "fascinat" pel Llibre de Gentil i dels tres savis, de Ramon Llull, més ben dit, de "Raimundo Lulio, un mallorquín que escribía indistintamente en catalán, latín, hebreo y àrabe". El llibre representa el breu moment de tolerància que es creia reservat als andalusos de Còrdova però que es va estendre "a la Catalunya de Mallorca, Barcelona i el Rosselló". Més val això que res. L'ocultació pren formes pintoresques, però el fum sempre respira. Ni els més intel·ligents, com el director de Le Nouvel Observateur, no se'n surten. Els absoluts que assassinen l'ha portat a Llull i a la seva doctrina: exposades les raons de cadascun, el cristià, el musulmà i el jueu decideixen no escoltar la resposta del gentil, perquè fins ara han discutit amablement, però en el moment que el gentil faci l'opció d'un d'ells, convertirà els altres dos en enemics. Era Llull un criptogentil? A Raimon Pannikkar no li va agradar gens que li ho recordés en una increpació que començava "És Déu americà i Bush el seu profeta?". Daniel no vol ser ecumènic, vol ser eclèctic. Les coses clares, sí senyor. Com l'amic filòsof que em diu: No jo no sóc agnòstic. L'agnòstic no sap què hi ha més enllà. Jo sí que ho sé: no hi ha res. A mi no m'agrada l'amalgama. Font: retall passat per un col·lega d'afinitats traductives del diari oficial del país, del seu, del 4.12.06.