diumenge, 21 de gener de 2007

Desvergonyiment i literatura


Quan la prepotència és desvergonyida pot crear el miratge del talent. Sóc de la banda dels guanyadors de la guerra i què? El franquisme em va anar molt bé i què? És una desafiant contribució a la recuperació de la memòria històrica. Ells no ho han oblidat mai que durant quaranta anys van exercir de guanyadors. Quan sembla que els perdedors se n'obliden, surten a recordar-ho i els ho refreguen pels nassos. Aquí, a Catalunya, a Barcelona. Amb aires displicicents de grans dames i nobles cavallers. El desvergonyiment supleix el talent. No tenir vergonaya desperta admiració. El cinisme aparenta intel·ligència. La Maquinària infla escriptor(es) del cinisme que passen per genials. Arrogant-se una superioritat que no és de talent sinó de violència, engreixen l'engranatge de l'alteroedició. Aparenten intel·ligència, quan sota les frases atrevides no hi ha sinó desvergonyiment, xuleria, arrogància, superioritat socioeconòmica, blindatge familiar, herència de poder. El talent veritable ha de conviure amb la seva aparença. Podria en un cas extrem usar les mateixes armes?