dijous, 12 de setembre de 2019

L’ENIGMA ÉS EN LA SEVA REBEL·LIÓ

L’enigma Verdaguer no és en els dimonis dels exorcismes ni en el bisbe de Vic Morgades ni en el seu canonge Collell. L’enigma Verdaguer no és en la marquesa ni en el marquès de Comillas. No és en ningú de la família Duran ni en cap dictamen de metges comprats.

L’enigma Verdaguer és en el seu programa lingüístic: el català és una llengua que s’ho mereix tot com a llengua pròpia del poble català: no escriuré ni un vers ni una ratlla en la llengua imposada; tot en la llengua pròpia del país. L’enigma Verdaguer és en el poble que se sent representat en els seus versos i en els seus articles, en la llengua de L’Atlàntida i de Canigó, o de les cançons de Nadal. L’enigma Verdaguer és en la Setmana del llibre en català que irromp a la Plaça de la catedral de Barcelona.  
L’enigma Verdaguer no és en l’Església Catòlica de poderosos naviliers i banquers, d'industrials i polítics borbònics. L’enigma Verdaguer és en la seva rebel·lió de poeta d'una llengua perseguida i d’home compassiu. L’enigma Verdaguer és en el seu somni recurrent on ell i la marquesa es troben repartint pa entre infants, fills de pares obrers empresonats que posaven bombes Orsini, com el que Gaudí ha deixat a la façana de la Sagrada Família.

L’enigma Verdaguer, més que en ell és en nosaltres, que celebrem l’11 de Setembre, diada nacional, evocant el poeta en la pel·lícula «L'Enigma Verdaguer», després d’anar a la manifestació per una Catalunya Independent, que vol dir una Catalunya que disposa d'una llengua catalana lliure en un estat propi.