 |
| foto: Cèlia Atset |
Els moments que vivim a Europa porten a recordar el sociòleg alemany Ulrich Beck (1944-2015) i a rellegir la seva obra sobre la Societat de risc (Risikogesellschaft), publicada el 1986, l’any de Txernòbil, el primer desastre de risc global, camuflat d’«accident nuclear». Vint anys després, el 2007, Beck va reescriure l’obra amb títol explícit, Societat de risc global (Weltrisikogesellschaft), i subtítol didàctic, A la recerca de la seguretat perduda, que apuntava als tres nous «accidents» de risc global: crisi financera, canvi climàtic i terrorisme.
Beck, que ensenyava a Munic i a Londres, és un dels pensadors més aguts del nostre temps, capaç de projectar una Mirada cosmopolita sobre Qué es la globalizació, sobre La democràcia i els seus enemics o sobre Una Europa alemanya, la seva última mirada anticipatòria abans de morir l’any 2015, quan Europa se sorprenia de l’imparable èxode de milers de persones que fugien de les guerres, les fams i les tiranies, altrament dites «conflictes armats», dels països veïns.
Una mirada cosmopolita girada endins, que va permetre a Beck de criticar la posició d’Alemanya durant la crisi de l’euro i de batejar la cancellera Merkel com la Merkiavel, fent honor al nom més arriscat de la història política europea i/o mundial. Merkiavel, nom de reina sense corona d’Europa, on regna sostinguda pel cinisme polític curt de vista, però llarg de risc, en la crisi actual dels refugiats que truquen a les portes d’Europa i Europa vacil·la perquè sent el risc del futur. Que torni Beck i ho vegi.
