Comença l’agost de 2015 i ens apropem a setembre, última
escala del viatge abans d'Ítaca. La millor premonició m’arriba avui en el
correu del doctor Ronald Puppo, l’amic nordamericà de Califòrnia i català de
l’Empordà, professor de la UVic i traductor de Verdaguer. M'escriu que l'edició
de Canigó en anglès, amb el títol Mount Canigó: a Tale of Catalonia, ja té coberta, que
representa la pintura d'Adrià Gual La rosada, i que al novembre tindrem el llibre. M'envia la primícia des d'una
illa de Hawai, al bell mig del Pacífic, on s'aixeca un cim de més de 3000
metres, sagrat i simbòlic per al poble hawaià, que es diu La casa del sol.
I li contesto que ho celebro i que gràcies a ell el poema
fundacional de la pàtria catalana es llegirà traduït a la llengua del món
mundial, llengua de totes les llengües, guanyadora de Babel.
Però, per què aquest poema èpic de la fundació de Catalunya
no ha tingut els lectors que es mereix en anglès? M’ho pregunto avui una vegada
més, després de felicitar-lo per la seva traducció i per la seva edició en una
acreditada editorial. I encara li escric:
–I vostè qui és,
que vol anar a Ítaca?– preguntaven a Ulisses, quan va arribar a l’illa dels
Feacis, última estació de la seva Odissea.
–Sóc el navegant de
tots els mars, a qui fins ara un vent advers ha allunyat de la pàtria, contestava
ell. –Deixeu-me salpar i tornaré a casa.
–I vostè qui és–,
li preguntaran a vostè, estimat Ron, els feacis de la Unió Europea i dels USA,
última escala del nostre viatge a Ítaca.
I em puc imaginar la seva resposta:
–Sóc el traductor del
poema nacional dels catalans. Deixeu-los tornar a casa. Vaig amb ells.
Amb una abraçada amical
