diumenge, 2 d’agost del 2015

MOUNT CANIGÓ: A TALE OF CATALONIA


Comença l’agost de 2015 i ens apropem a setembre, última escala del viatge abans d'Ítaca. La millor premonició m’arriba avui en el correu del doctor Ronald Puppo, l’amic nordamericà de Califòrnia i català de l’Empordà, professor de la UVic i traductor de Verdaguer. M'escriu que l'edició de Canigó en anglès, amb el títol Mount Canigó: a Tale of Catalonia, ja té coberta, que representa la pintura d'Adrià Gual La rosada, i que al novembre tindrem el llibre. M'envia la primícia des d'una illa de Hawai, al bell mig del Pacífic, on s'aixeca un cim de més de 3000 metres, sagrat i simbòlic per al poble hawaià,  que es diu La casa del sol.

I li contesto que ho celebro i que gràcies a ell el poema fundacional de la pàtria catalana es llegirà traduït a la llengua del món mundial, llengua de totes les llengües, guanyadora de Babel.
Però, per què aquest poema èpic de la fundació de Catalunya no ha tingut els lectors que es mereix en anglès? M’ho pregunto avui una vegada més, després de felicitar-lo per la seva traducció i per la seva edició en una acreditada editorial. I encara li escric:     
  
 –I vostè qui és, que vol anar a Ítaca?– preguntaven a Ulisses, quan va arribar a l’illa dels Feacis, última estació de la seva Odissea.
–Sóc el navegant de tots els mars, a qui fins ara un vent advers ha allunyat de la pàtria, contestava ell. –Deixeu-me salpar i tornaré a casa.    
–I vostè qui és–, li preguntaran a vostè, estimat Ron, els feacis de la Unió Europea i dels USA, última escala del nostre viatge a Ítaca.
I em puc imaginar la seva resposta:
–Sóc el traductor del poema nacional dels catalans. Deixeu-los tornar a casa. Vaig amb ells.
Amb una abraçada amical