DESDURANLLEIDAR AL DICCIONARI NORMATIU - II

És sabut que la majoria dels verbs, per a dir el contrari del que diuen, tenen el prefix des-, com ara unir i desunir, fer i desfer, federar i desfederar, processar i desprocessar, o fins i tot, forçant-ho un punt, convergir i desconvergir, i tants i tants.

La pregunta que avui es fan els lexicògrafs de la política gramatical catalana és si un verb com duranlleidar i la seva variant duranilleidar, que històricament semblava no admetre el prefix des-, hagi acabat assumint-lo. Si fos així, l’acció transitiva de desduranlleidar o desduranilleidar seria assumida als diccionaris normatius que fan autoritat. Mentre s’esperaria, amb més perspectiva, però amb una certa desconfiança, si també seria admesa al diccionari la forma dita pronominal, desduranlleidar-se/desduranilleidar-se. En cas que sí, l'opinió més compartida és que es prescindiria dels guionets que alguns han reclamat, però que farien uns mots de tres i de quatre guionets, duran-i-lleidar-se i des-duran-i-lleidar-se.

És bo que l'entrada de neologismes al Diccionari passi per un procés rigorós d'avaluació de l'ús del mot i la seva correspondència amb la realitat que significa.