Qui narrarà la Universitat de Vic? Avui he tornat al Parlament de Catalunya. Recordo amb goig i sense
nostàlgia la primera vegada que vaig anar-hi, convidat a la sessió
parlamentària que votava la Llei de Reconeixement de la Universitat de Vic.
Aprovada per unanimitat. Felicitacions universals. Aplaudiments a tots els
escons. Amb la nova universitat començava un nou capítol d’història de la
ciutat de Vic, tant com de la del sistema universitari català. Era el 21 de
maig de 1997. Eufòria entre els assistents convidats, professors i polítics que
empenyíem el projecte universitari de Vic. A l’acabament, la foto de l’escala
del Parlament. De tornada a Vic, dinar d’estudiants i professors sota els
plàtans, regat amb un xàfec esplendorós.
Avui he tornat al Parlament de Catalunya. És la segona vegada. Aquesta,
convidat a la sessió extraparlamentària de presentació de la «nova» Universitat de Vic—Universitat Central
de Catalunya, sorgida de la federació de dues fundacions universitàries, la de
Vic i la de Manresa. Presideix el conseller Mas Colell amb els alcaldes de les dues ciutats. Entre els
assistents, professors i dirigents de Vic i de Manresa. Algunes presències que
fan companyia.
Tots els oradors es feliciten de l’operació federativa. L’alcalde de Vic
m’assenyala com a primer rector i cap de l’equip fundador. Recorda que “el
somni” va sorgir de l’històric col·legi de Sant Miquel de Vic. I el Seminari?
Mas-Colell repeteix el meu nom, menjant-se la essa final, i també es repeteix
parlant de massa crítica i d’internacionalització, el mateix que ens deia vint
anys enrere, la qual cosa vol dir que devia tenir raó i que encara en deu
tenir.
Qui
narrarà la Universitat de Vic? El relat de la UVic és el relat nacional de la
Universitat de Catalunya. Planteja un sistema universitari que comença la seva
història al segle X i continua fins a l’actual segle XXI. El relat de la UVic
és el relat nacional d’una xarxa de
ciutats. Comença a les ciutats comtals episcopals de Barcelona, Girona, Vic, Tarragona,
sobreviu a Cervera després de l’ensulsiada de 1714, reneix al segle XIX en
Seminaris eclesiàstics de les antigues seus episcopals, s’estén al segle XX a
ciutats industrials i triomfa al segle XXI en una Catalunya disposada a
dotar-se del propi sistema d’Universitats.
Qui narrarà la Universitat de Vic? És
un relat que comença al segle X amb el bisbe Ató i l’estudiant occità Gerbert
d’Orlhac, continua sense interrupcions fins a Felip Vè, reneix al segle XIX amb
el Seminari de Vic i, abans que el segle XX expiri, 1997, la ciutat de Vic refunda
la seva universitat sobre una llei del Parlament de Catalunya.
El relat de la UVic és el relat nacional de la Universitat de Catalunya que comença a les ciutats comtals/episcopals del segle X, persisteix fins a Felip V, reneix al segle de la Renaixença i de la Revolució Industrial del segle XIX, s’estén a una vintena de ciutats al segle XX i comença el XXI, el segle de les xarxes, fent el nus de Vic-Manresa a la xarxa de coneixement, formació i recerca de la Universitat de Catalunya.
