Pàgines

dimarts, 22 d’octubre de 2013

LLUNA DEL CAÇADOR



La Lluna plena d’octubre il·lumina el pont vell de Roda de Ter, quan el travessem a la sortida del concert de nom suggerent, «Tribut de sorra i fulles a Miquel Martí i Pol». Som a la Vila de R. en el marc del col·loqui que unes dotzenes d’estudiosos li dediquem des de la Universitat de Vic ara que fa deu anys que va morir. Ahir a l’Institut d’Estudis Catalans Lluís Llach el va inaugurar recordant com havien treballat junts, amb música i versos, i s’acabarà demà amb una ruta literària per la vila de La Fàbrica, d’Estimada Marta i de L’àmbit de tots els àmbits, per on sonaran versos seus declamats per en Ramon, germà del poeta. Ningú com en Ramon no sap dir els versos com els deia ell, quan els podia dir: «Ara és l’hora de dir que el poble persisteix / en tot allò que comença / en els carrers amb empedrat antic / en el pont i en l’església / en la gent que estimem / i en la gent que odiem».  Ningú com en Ramon no diria els versos que el seu germà no va poder dir mai: «Reposes, Marta, i ara tanco els ulls / per pensar-te, per veure’t». Versos que el poeta no podia dir sinó amb la imaginada veu interior: «Posem-nos / dempeus altra vegada i que se senti / la veu de tots, solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti / que tot està per fer i tot és possible.» 

La Lluna plena d’octubre fa una claror més de plata que mai. L’aigua del Ter en reflecteix l’esfera sota la volta més alta del pont.  Més enllà, a la banda dreta del riu, endevino les ombres de La Blava i la casa del Serrat,  on un dia d’estiu de 1954 vaig conèixer –per sempre més– l’amic escrivent, quan es descobria escriptor tot escrivint versos i fulls salarials.

Els amics que han pujat de València i demà sentiran Ferran Carbó tractar «Sobre els inicis poètics de MMP i Vicent Andrés Estellés» diuen que d’aquesta lluna plena d’octubre se’n diu la Lluna del Caçador, perquè ara que s’acosta l’hivern i es fa fosc més aviat il·lumina els caçadors a l’empait de caça. L’amiga de Suïssa evoca l’espectacle de la lluna del Caçador, quan d’aquí a unes hores es pondrà sobre els Alps de cap al Tirol d’Itàlia. I jo em pregunto si a Andratx també s’hi pon la lluna o només el sol.


«I va ser aleshores / quan vares demanar què en quedaria / d’aquell instant anys a venir.» Doncs, això, en quedarà aquesta lluna del Caçador tremolant sobre l’aigua sota el pont vell de Roda de Ter i les caceres de sempre.