dimarts, 28 de maig de 2013

LA NOBLESA D'UNS VERSOS



Un País on encara hi hagi qui vegi aquests blaus i blancs no pot morir mai, em diu l’amic Ramon Cotrina, en referència al meu post anterior, “el teu article primaveral”. Però hi afegeix: «si m’ho deixes dir, jo trauria el final que dius "joventut, primavera de la vida". Tu potser no ho recordes, però l'himne de l'"Acción Catòlica Española" començava així: "Juventud primavera de la vida / español que es un título inmortal / si la fe del creiente te anima/ galardón la victoria te dará/". (Per cert, al Google llegeixo “título inmoral”, a més d’informació sucosa sobre els autors de la lletra i la música). Li contesto que i tant! que et deixo dir que suprimeixi això de “Joventut, primavera de la vida”. Però resulta que no és cap invenció de l’Acció Catòlica Espanyola. Quan vaig publicar La Pomerola, l'últim poema llarg de Verdaguer, escrit el 1896, presentat als Jocs Florals d’aquell any i silenciat per un Consistori que presidia Narcís Oller, em vaig servir del manuscrit que porta per lema, J’eus chez vous mon printemps, del poeta francès Victor Laprade. Un altre manuscrit, en canvi, porta per títol La Primavera amb una anotació dels versos en italià O primavera, gioventú de l'anno / O gioventú, primavera della vita! sense atribució. Un diccionari italià de citacions l’atribueix a Lord Byron, sense adjuntar-hi el text en anglès. Em semblava propi d'alguna òpera italiana, però un amic musicòleg no m'ho sap dir. Ara tu em dius que és de l'himne de l'Acció Catòlica Espanyola. Òndia! No! Verdaguer ja el citava i deu anys abans que Verdaguer ja el citava Maragall en una anotació datada a 13 maig 1886, 12 nit. I no sé on, he vist que Bècquer també se’n servia.O sigui que era una citació estereotipada. No suprimeixo, doncs, els versos de Byron, passats per Itàlia i Maragall i Verdaguer. No es tracta només d’afegir llenya al foc de l’erudició, sinó també de restituir la noblesa a uns versos inspirats i inspiradors de grans poetes. El que m’admira és la teva memòria. Estic segur que al meu temps no ens ensenyaven aquest himne. I si ens l’ensenyaven, la meva memòria selectiva devia obeir a la repugnància.