dilluns, 6 de maig del 2013

FELICITAT CONTAGIOSA

Veure la felicitat pot fer feliç. Assistir a la felicitat de l’altre, quan estimes l’altre, encomana felicitat. Si davant teu se’t fa evident que la felicitat no és simulada ni sobreactuada ni exhibida, sinó natural, espontània, oberta, llavors fins i tot pots sentir que en formes part, d’aquella felicitat. Però, ja ho sabem, la seva irradiació no troba pas sempre receptor feliç, sinó que sovint desperta enveja podrida, que és causa de la pitjor infelicitat. Les felicitats falses enganyen un dia, però no dos. La felicitat autèntica neix de l’íntim acord d’un mateix amb si mateix i amb tot el que forma part d’un mateix. Sentir-se feliç de la felicitat de l’altre és una manera d’estimar-lo. Ho sentia ahir, quan dinàvem amb vosaltres, Carlota i Víctor, que ens convidàveu al nou domicili, i notava que a l’aire, amb l’aroma de conill a la cassola, hi flotava una cosa que no podia ser sinó la vostra felicitat.