diumenge, 26 de febrer de 2012

LA RESISTÈNCIA


Eclipsi de lluna, 15 de juny 2011
Tornàvem d’inaugurar a l’Espluga de Francolí l’exposició sobre el llibre Caritat, de Verdaguer, i la seva poesia solidària –abans de ser pobre– amb els pobres d’Andalusia del terratrèmol de 1884. Carles Duarte, amfitrió, m’ha acompanyat en una visita llampec al Museu de la Vida Rural, i, de tornada, contemplant el cel, m’ha ensenyat amb entusiasme encomanadís la seqüència de la Lluna, Venus, Júpiter, i la posició que tenen al firmament aquests dies de febrer minvant. D’arribada a casa he pensat que reprendria el meu blog, dies ha col·lapsat, i veig que hi he abocat la seguretat dels astres que m’havia infós la contemplació del firmament nocturn. Gràcies, amic Duarte.

1 No et creuràs cap predicador de la crisi. La crisi no existeix. És un invent dels que viuen de predicar la crisi. I si existeix, no és la crisi que prediquen.


2 No donis cap credibilitat a anàlisis i prediccions de la crisi presumptament científiques. Si es varen equivocar tant i tant abans, no hi ha cap raó per pensar que ara no s’equivoquin.

3 No et deixaràs dominar per la por que pretenen que recorri Europa com un fantasma. La crisi és el llençol amb què encobreixen la pròpia por. Són fantasmes.


4 En la hipòtesi que siguin uns ases, pensa que fan el savi perorant sobre la crisi per encobrir la ignorància. Però que si, sabent-ne més, no diuen el que saben, menteixen.


5 Posa’t taps a les orelles, però no deixis de pensar, si t’eixorda la megafonia. La veu més forta que la teva no té més raó que la teva raó. Mentre tu sentis la teva veu, deixa’ls cridar.


6 Pensa que existeix la impostura científica versus la impostura moral. L’una genera l’altra. La impostura dels polítics és una variant consistent a simular que saben de què va.


7 No et creuràs els oracles de l’economia ni els seus intèrprets ni cap presumpte analista de la crisi. Si es van equivocar abans, el més probable és que s’equivoquin ara.


8 Desqualifica els que no varen saber aturar el que anomenen crisi i ara pretenen gestionar-la. Són mals gestors. Els uns per manca de coneixements científics; els altres perquè cobren per dir el que diuen i perpetuar-se en la gestió del desgovern que han creat i que anomenen crisi.


9 No escoltis els que diuen que ja ho havien dit. Són empleats que cobren per vendre opinió sobre allò que volen que opinis.


10 No augmentis l’audiència dels predicadors del catastrofisme. Ells són la catàstrofe. El pitjor que podria venir no és el que anuncien, sinó l’augment de la intimidació.


11 La crisi no existeix. És un virus que es propaga des dels despatxos de l’administració de la res publica i de la res privada en una conxorxa d’interessos de les elits.


12 Existeix l’empobriment de la gent que es pensava que podia sortir de la pobresa. Existeix l’enriquiment de les minories que prediquen la crisi. Existeix la força mental que para la manipulació del pensament. Existeix la resistència.