El TGV de Nadal

A l’andana del temps torna a passar el TGV de Nadal. Sense parar-se. Com cada any el sentim passar xiulant, rabent, llançat a Nadal de l’any que ve. El xiulet del TGV de Nadal ens eixorda un instant, mentre no sentim què anuncia la megafonia de l’andana. El pas del TGV de Nadal ens enlluerna com un llampec sense deixar-nos veure si el condueix ningú. És això, el condueix ningú. A l’andana del temps esperem el pas del TGV de Nadal, llançat cap a Nadal de l'any que ve.