Octubre 27: Em diuen que l’Institut d’Estudis Catalans cobra 500 euros de lloguer per a la presentació del Diccionari de la Traducció Catalana de Montserrat Bacardí, Pilar Godayol i una vuitantena d’especialistes que hi signen més d’un miler d’entrades, editat per Eumo Editorial. «Eumo és l’Editorial de la Universitat de Vic», diuen els crèdits. L'IEC, que és l'Acadèmia Nacional de les Ciències, les Llletres i les Arts, segons que diu segons qui, no té pressupost de la retallada per manca de quòrum en el ple que l'havia d'aprovar.
Octubre 28: Brillant lliçó inaugural «Caires de l’edició catalana en el segle XX» del Dr. Manuel Llanas, a la inauguració del curs de la Universitat de Vic. Em sorprèn que Eumo Editorial no aparegui en cap dels caires ni en el «Petit colofó vigatà» de conclusió. Triomf de la prudència? Retallada de la memòria? Discurs del rector Jordi Montaña en defensa de les Retallades i de les Humanitats amb esment d’Eumo Editorial sense esment del caire Grup 62 que ha pres sota el seu mandat.
Octubre 28: En sortir de la inauguració del curs 2011-2012 trobo que unes mans poc innocents han deixat damunt la meva taula de despatx Llibres i Estudis Superiors a Vic: una història de 1.000 anys, llibre-catàleg de l’exposició de llibres editats a Vic el darrer mil·leni, publicat «des de la joia de celebrar el vintè aniversari d’Eumo, l’editorial de la Universitat de Vic». Exposició i catàleg documentats per dos especialistes com Modest Reixach i Manuel Llanas. «Amb l’exposició del vintè aniversari, que s’escau el present curs 1999-2000, Eumo Editorial i la Universitat de Vic volen no sols deixar una nova fita en la història dels llibres i els estudis superiors a Vic sinó reiterar el compromís de promoure’n la unió sagrada en el futur».
Octubre 29: Taula rodona sobre “L’Edició independent. A la recerca de l’excel·lència”, amb Toni Barnils d’Edicions Dau, Jörg Zimmer de Papers amb Accent i Xavier Cortadellas d’Edicions Sidillà. Tocats de Lletra. Centre Cultural el Casino. Manresa. He portat el llibre Mutacions d’una crisi. Mirada crítica a l’edició catalana (Edicions El Cep i la Nansa. 2007) i em sento mutant llegint a la pàg 111: «Diuen que Disraeli explicava la diferència entre desgràcia i catàstrofe dient: “Si el senyor primer ministre caigués al Tàmesi, seria una desgràcia. Però si algú l’en tragués, seria una catàstrofe”. Si l’edició universitària en català subsistís com avui, doncs seria una desgràcia, però si quedés reduïda a un simple servei de publicacions, doncs seria una catàstrofe». La mutació és la catàstrofe o he mutat catastrofista? Si Eumo muta, tant se val, serà una desgràcia. Però si es trenca la unió sagrada d’Universitat de Vic i Edició de llibres, serà la catàstrofe.
