Pàgines

dimarts, 16 d’agost de 2011

EL DEUTE VIU

Segons un titular de diari, L’alt diferencial en la ratio de deute viu obliga a prendre mesures diferents. El lector potser es frega els ulls i ho torna a llegir: L’alt diferencial en la ratio de deute viu obliga a prendre mesures diferents. Ho ha llegit bé. Fascinant. Ni tan sols li cal llegir l’article. Un bon encapçalament supleix la informació. Tot el que cal saber, quan ho vols saber i per què ho vols saber sobre l’estafa triàdica políticoeconòmica, sociofinancera i èticojurídica, tot està concentrat en el títol L’alt diferencial en la ratio de deute viu obliga a prendre mesures diferents, publicat en un diari català del 5 d’agost.
Informació en estat pur. Només un geni del llenguatge creatiu/comunicatiu/informatiu sap elaborar un concentrat tan potent, tan trencador, tan guardiolatiu en una frase tan senzilla, tan clara i tan contundent com si es tractés d’una nova llei de la Termodinàmica. Lectors meus, sou uns enzes si no enteneu que sé formular en sudoku conceptual de tres per tres la veritat, tota la veritat i res més que la veritat sobre el nou repartiment de la riquesa de les nacions, que vol dir de la gent, per tal que hi hagi més pobres i no tants rics seguint aquesta conceptualització: a) l’alt diferencial; b) la ratio de deute viu; c) les mesures diferents.


I mentrestant nosaltres, estimat Manel C., ens les havem amb «La triple caracterització triàdica de la “pura vida poètica” més la quarta que les reuneix i les aplega», que el nostre amic trifàsic Hölderlin va deixar sense títol i tu, el seu transductor reductor intrèpit, desestimant el títol establert, Sobre la manera de procedir de l’esperit poètic, en proposes un de més hölderlinià, Principis per a la consecució poètica, on l’home assoleix, si l’assoleix, la seva destinació.
Qui som, però, per dir quina és la destinació dels humans? O simplement que els humans en tenim una, de destinació? Aquest és potser l’únic deute viu que cap mesura diferent no pagarà mai.