Gràcies del Bon Sant Jordi! Te'l torno. Has fet bé, Mon, de no pujar a l’Empordanet. El que era ahir, semblava talment l’hivern. Plovisquejava i feia un fred d’aquells que semblen més freds perquè vénen fora de temps. Venint de Fontclara la boira de plugim que cobria el paisatge em feia pensar en el llibre i la rosa, el drac i la donzella, el món i la Catalunya triomfant de la crisi, Josep Pla i la seva mort fa trenta anys en tal dia com avui.
En arribant a casa he trobat la rosa i el llibre virtuals del teu Bon Sant Jordi (demà n’arribaran més?) i el pregó que Miquel Desclot dirà a la gent de Granollers, advertint-los que l’Aranya aquest any podria matar Sant Jordi, que, segons diuen, ha abandonat l'armadura i el cavall i roda buscant altres donzelles presoneres d'altres dracs.
Té tota la raó. Si el drac ja no esbufega, no vol pas dir que sigui mort. Val més no fiar-se'n. Dissimula. No se sap mai per on pot sortir. Jo estic que es fa el mort. Ens enganya o potser ens enganyem sols. Què t'hi jugues que l'any vinent hi haurem de tornar? Au, que torni el cavaller Sant Jordi a matar el drac que no hem sabut matar durant tot l’any allà on es maten els dracs. I la donzella sí, molt radiant i fascinant, encisadora, tant com vulguis, però és una bleda acabada o una frívola que es deixarà raptar altre cop i haurem de patir un altre any de violència de gènere, d’espècie i de nació.
La rosa i el llibre, si no són el conjur, són el refugi on ens trobem per donar-nos la raó de llegir i d’estimar. Llegeix, estima, espera, que el drac un dia serà mort de debò.
