A la consideració de C.T. i F.La rosa que, oferta a una dama, és oblidada,
de sobte sembla oblidar l’oblit.
Llavors, tot colltorcent la tija,
deixa caure llangorosa dos pètals
que floten un instant a l'aire
i l'omplen d'una aroma nova,
conciliadora,
amb un toc de tendresa ferida.
Així la rosa desoblidada
rescabala del desdeny a qui n’havia fet obsequi
i es rescabala ella mateixa de no sentir
la mirada i l'ensum que nogensmenys li pertanyen.
