diumenge, 29 d’agost de 2010

ADÉU A RAIMON PANIKKAR











1. Raimon Panikkar - William James. Els noticiaris d’aquest 26 d’agost de 2010 diuen que Raimon Panikkar s’ha mort a Tavertet. Fa cent anys el 26 d’agost de 1910 moria William James, germà del novel·lista Henry James. Tan llunyans i tan pròxims. Quina afinitat secreta acosta aquests dos personatges, professors de Harvard? Qui dedicarà a Panikkar una exposició com la que a James dedica la Harvard University? Filòsofs i místics, l’anhel de l’autor de The will to Believe, The Varieties of Religious Experience, sembla anhel de la mateixa estirp que el de Panikkar a La fe sense objecte, La nova innocència.


2. Un dia em va telefonar l’amic cardiòleg Miquel Illa: havien ingressat en Raimon a la Clínica L’Aliança de Vic, però el malalt, infartat, es resistia a quedar-s’hi. Si volia anar a fer-li companyia. Vaig trobar en Raimon Panikkar a cures intensives, indignat perquè el retenien. Volia tornar a Tavertet. En la conversa em va contar com, efectivament, havia tingut la visita de la mort. Li havia entrat per la porta de l’estudi, però ell, amb autoritat i alçant la mà, li havia dit «alto! Encara no, haig d’acabar la meva obra», i la mort va recular sense dir res.

3. El pare dels James era teòleg, seguidor del científic i místic suec, Emanuel Swedenborg, inspirador de Blake. Un dia William James deixà consternada la comunitat científica de Harvard anunciant que s’havia comunicat amb l’esperit de Richard Hodgson a través de la mèdium Leonora Piper. «Xerrades amb mestres sobre psicologia; i amb estudiants sobre alguns ideals de vida» (Talks to Teachers on Psychology: And to Students on Some of Life's Ideals) de William James són títols que haurien escaigut a les sessions de Raimon Panikkar amb professors i estudiants de la Universitat de Vic dels vuitanta i noranta.

4. El meu Panikkar és el de les nostres xerrades a Tavertet i a Vic. L’última allà, planejada amb Miquel Illa, ja no va ser possible. L’última a Vic, sopant al Casino, ens va portar a les regions del seu pensament alat, de visionari, reformador, crític. El meu amic de Tavertet el retrobo a llambregades als Talks penjats a Google. Per què no va entrar a l’Institut d’Estudis Catalans? La tesi de doctorat de Jordi Pigem a les edicions de l’IEC no sé si exonera la institució. L’Obra Completa tancarà amb el cicle de Tavertet la seva Vida més Completa.

i 5  ...