dissabte, 13 de març de 2010

EL PICUSCRIT











He aconseguit que m’enviés el manuscrit de La traductora traïdora. Bé, manuscrit no, vull dir "picuscrit". Ja m’enténs. Si d’un text escrit a mà, en diem manuscrit, i un mecanoscrit és un text escrit a màquina, d’un text escrit a l’ordinador, com en diem? En francès en diuen tapuscrit, de taper, picar el teclat. Per imitació en podem dir picuscrit. Passa que manuscrit ha perdut el sentit d’escrit a mà i de fet vol dir simplement un text encara no publicat, un original. Segur que en Màrius Serra ja hi ha dit la seva. I si no, que la hi digui. Doncs bé, tinc el manuscrit picuscrit o, si vols, picugrafiat, de La TT. S’està plantejant si el títol no seria millor Traïció al picuscrit o El Tipuscrit del tercer origen, per allò d’en Pedrolo,o El Tipuscrit trobat a Saragossa.L’extraordinari és que em demana que, com que és una primera versió, hi faci totes les intervencions que vulgui. Ja et vaig dir que la novel·la va d’una dona que s’autotradueix fent trampes i eleva l’autoinfidelitat traduccional a metàfora de l’autoinfidelitat amorosa. És una novetat de l’era del picuscrit. Encara no n’havia fet l’experiència. Entres al text, te’l piques, te’l repiques, i el picuscrit que en resulta te’l retorna després de picar-lo i repicar-lo ella. O bé, en determinades escenes, piquem tots dos alhora i amb dues pantalles ens seguim el picatge. Escriure a quatre mans, vull dir picar, teclejar a quatre mans, a la fi és possible. M’assegura que, de moment, no hi dóna entrada a ningú més. Li ho he posat de condició. El picuscrit no és cosa de xarxa social, que diuen.