«Els avenços tècnics han portat a uns nivells de benestar difícils d’imaginar a principis de segle, malgrat haver posat en perill un paisatge natural i cultural de tradició mil·lenària.Dissenyar projectes que permetin evitar la degradació del medi rural i ajudar a fer-lo habitable per noves generacions de pagesos és un repte que, si volem ser responsables amb el medi, no podem eludir». Jacint Torrents a Femer fa graner.
«Les novel·les em permeten construir una mena de retrat sobre les darreres transformacions econòmiques i socials que amenacen brutalment la continuïtat de la nostra pagesia. La solidaritat o la malfiança entre els veïns, la divisió sexista de les tasques domèstiques, la relació entre propietaris masovers, la sinceritat i la hipocresia morals es combinen amb referències a les collites, la compra i la venda de bestiar, la maquinària, el cicle natural de les estacions». Antoni Pladevall i Arumí, autor de Terres de lloguer.
Quan Verdaguer va definir-se dient "Poeta i fangador só / i en tot faig feina tan neta / que fango com un poeta / i escric com un fangador", el ferrocarril va arribar a Vic.
Quan Pasqual Madoz va visitar la Plana de Vic a mitjan segle XIX, va consignar al seu Diccionari geogràfic-estadístic-històric que una de les coses admirables que havia observat era la funció econòmica del femer en l’explotació agrícola de les masies. Era la Catalunya del femer.
L’any 1961, entrant a l’Europa de nord enllà, on deien que la gent era neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, sorprenia a primera vista trobar el femer davant de les cases. Tant a les masies com a les cases de vila s’hi entrava passant pel costat o pel mig del femer. Nord enllà, després d’Occitània, s’acabava l’Europa de l’oli i començava «l’Europa del femer davant la porta». Després els femers es van anar transformant en parterres i jardins que fan tan bonic. Era al temps que alçaven el Mur de Berlin. Al segle XXI els pagesos de la Unió Europea són més jardiners que productors agrícoles i ramaders.
