Traduir els clàssics, antics i moderns. XIV Jornades de Traducció de la UVic Al dematí Joan Sallent m’ha fet agafar als braços de la butaca, quan ens exposava la vigència de Shakespeare amb fragments d’un soliloqui de Hamlet com aquest: Morir, dormir…dormir…i potser somiar… Sí, aquest és l’obstacle: no saber quins somnis acompanyaran el son etern, un cop alliberats d’aquesta pell mortal, és el que ens frena i fa que concedim tan llarga vida a les calamitats. ¿Per què aguantem, si no, l’escarni d’aquests temps, el jou dels opressors, el greuge dels superbs, l’amor burlat, la lentitud de la justícia, l’orgull de qui té un càrrec o el desdeny dels ineptes pel mèrit pacient, quan un mateix pot liquidar els seus comptes amb una simple daga?...... Al vespre m’ha xuclat amunt Lluís Soler amb L’Odissea d’Homer.Traducció de Carles Riba. Quin encert la tria dels passatges i enllaçar-los amb passatges del pròleg del traductor! Quin encert de veu, de to, de puresa recitativa! Potser és per aquests moments de grandesa del que és humà que aguantem l’escarni d’aquests temps, el jou dels opressors, el greuge dels superbs, l’amor burlat, la lentitud de la justícia, l’orgull de qui té un càrrec o el desdeny dels ineptes per mèrit pacient…
