dissabte, 30 de gener de 2010

SER-HI O NO SER-HI

En Manel estava herniat i el braguer li marcava un paquet que invariablement feia exclamar a en Turmenta, el seu company de joc al cafè: «Manel, encara hi som!». Admiració que obtenia invariablement la mateixa rèplica: «Enlloc no som. No som enlloc. És el braguer, beneit!».

Hi penso ara que ha mort J.D. Salinger, de qui han dit que deia que «estava en aquest món, però no hi era». Si el veu en Turmenta, li dirà: «Ara sí, que hi som, Salinger! Ara que no estàs en aquest món, ara és quan hi ets».

Com Holden Caulfield, El vigilant en el camp de sègol, Salinger es riurà de la immortalitat post mortem, però continuarà vigilant eternament en els camps de sègol els lectors que encara hi són. «No és pas el braguer, beneit!».

Com l’August d’El vigilant i i les coses, de Pasqual Farràs, que sap que no deixarà de vigilar les coses, perquè les coses hi són i reclamen la vigilància de l’escriptor sense braguer.