Al bivio. A la cruïlla. Giungeva a un bivio. Havia de decidir una cosa o una altra. L’expressió Al bivio és el títol del llibre que m'envia Johannes Hösle, l’amic suabi, gran «cruïller» d’encontres de cultura, dits interculturals: francoalemany, germanocatalà, ítalofrancès. De Suàbia a Llombardia i de Baviera a Catalunya, d’Aretino a Llull, de Brecht a Pavese i de Molière a Martí i Pol. L’autobiografia de Hösle, després de dos lliuraments, Abans dels segles dels segles (Vor aller Zeit), I ara què? (Und was wird jetzt), arriba al tercer, en italià, Al bivio. Gli anni milanesi (A la cruïlla. Els anys milanesos). Anys cinquantes i seixantes viscuts a Milà, a la direcció del «Goethe Institut».La bifurcació de Hösle fa de bon llegir aquests dies de pasqua granada, mentre els blats granen a la quieta, gronxant-se en les espigues onejants. La bifurcació de Hösle no és de camins. És bifurcació de temps. És d’haver de triar l’abans o el després. No hi ha l’ara. Optar per ahir o per demà. Optar per avui no s’hi val. Pel passat o pel futur. El present és això: al bivio, a la cruïlla, cap endavant o cap endarrere.
La bifurcació és odiada pels qui volen direcció única. Al bivio, a la cruïlla, haver de decidir, és la situació de qui estima la llibertat. Ser lliure és triar. Gràcies, Joanot Hösle.
