diumenge, 17 de maig de 2009

EL VESTIT NOU DE L'EMPERADOR

He conegut homes i alguna dona que veuen el vestit nou de l’emperador. Tenen aquest do. A vegades els veig sospirar contemplant l’emperador vestit d’aquella roba tan fina, tan fina, que només la gent més intel·ligent és capaç de veure-la. Hans Christian Andersen se’n faria creus. Després d’anys i panys del seu cèlebre conte, els sastres bergants encara són capaços, no sols de vestir d’impostura aquell rei inconsistent, sinó de fer-lo desfilar a pèl per la passarel·la de la intel·ligència i extreure’n admiració. Diuen que els sastres sapastres d’Andersen d’avui ni tan sols vesteixen emperadors, que no n’hi ha. Vesteixen maniquís que són vistos com emperadors i emperadrius.
És el do de la visió de l’invisible. Els uns el tenen i els que no, són els infants, els afectats de miopia i els prepolítics.
També en conec que tenen el do contrari. No veuen el vestit blau i el vestit fúcsia de les primeres dames quan pugen l’escala. (Josep M. Casasús, Avui, 17.05.09). És el do d’una no visió tèxtil. Qui no serà capaç de no veure aquell nou vestit? Quin misteri amaga aquest teixit especial?
Andersen continua visible denunciant sastres i modistes que pretenen vestir maniquís del segle XXI. I se'n deu alegrar.