dijous, 23 d’abril de 2009

LIQUATS

Qui no sàpiga què són els temps líquids (Zygmunt Bauman) s’hauria informat degudament avui, San Jordi del 2009, anant a prendre xocolata als jardins del Palau de Pedralbes de la Diagonal de Barcelona. Tot hi era incert, aproximat, indistint, inconnex, informe, liquat. Les roses i les espines, el brollador i la font de Gaudí, el mes d’abril i el de gener i el de maig. El comte de Güell, Verdaguer, Montilla, Rajoy, Riba, Molas, Sant Jordi, el drac, l’Institut d’Estudis liquants, la liquadora. Els uns liquats liquant, els altres intentant de resistir a la liquació, a la liquidació.