«Sense idiomes sóc com un ocell sense ales». Ho diu el protagonista d’un conte de Txèkhov, Lliçons cares. Un home de lletres que s’adona que no sap idiomes, contracta una classe diària amb una noia francesa que es guanya la vida ensenyant francès. «És molt agradable veure joves senyoretes que saben guanyar-se el pa de cada dia. D’altra banda és molt desagradable que joves senyoretes com Alisa Osipovna no estiguin exemptes de la indigència i que també elles hagin de batre’s en la lluita per la subsistència. Uix!».Txèkhov m’ha portat a Heidegger que deia que l’home és un «ésser per a la mort». Sigui per a la mort o per a la vida, el més interessant seria resseguir el camí per on m’hi pot haver dut. Uix! quina feinada!
