divendres, 20 de juny de 2008

MONSTRES

Un cas d'homonímia.
Després d’unes setmanes de no pensar en el cas escruixidor del monstre d’Amstetten, Quinn va descobrir de sobte què era que l’havia inquietat durant els dies que Josef Fritzl, dit també el monstre "universal", va ocupar l’actualitat dels noticiaris, a més de xarbotar la fantasia dels columnistes de trenta euros i abrandar la moral dels articulistes de cent.
Ara que el cas estava oblidat, tant perquè l’horror, si no s’oblida, mata, com perquè la fatiga de l’audiència havia imposat el canvi de cas, ara Quinn s’adonava que la gratera li venia d’una rara experiència d’homonímia. Sentia dintre seu com si aquella història d’horror el concernís, d’una manera vaga alhora que definida, sense, però, poder-ne detectar l’origen. Durant alguns dies no podia concentrar-se en res que no el remetés a aquella estranya sensació de dejà vu, més encara, de dejà vecu, fins que a la fi li va pujar del fons llegit l’evidència que era el seu homònim Quinn el causant de tot plegat. Aquell Quinn que a La ciutat de vidre havia usurpat la personalitat del detectiu Paul Auster per investigar el cas de Peter Stillman, aquell pare format a Harvard, intèrpret teològic del Nou Món i professor de religió de la Columbia University de Nova York, que va tenir el seu fill Peter Stillman, l’últim Stillman, tancat i a les fosques durant nou anys.