dimecres, 30 d’abril del 2008

THÉRÈSE KRISTEVA MON AMOUR

La passió mística d'escriure.
Com és el femení gramatical de guru? gurua, gúrua? El faria servir per a celebrar que Júlia Kristeva, la guru de la transtextualitat i la psicoanàlisi, s’ha embrancat en una relectura de l’escriptora mística castellana Teresa de Cepeda i li ha dedicat 750 planes d’un relat –ni tractat ni novel·la– que creen disgust entre els seus admiradors. Com no desaprovar la «passió» d’una lectora atea per la literatura mística, catòlica per més inri? Com no rebutjar el títol, Thérèse mon amour. Sainte Thérèse d’Avila, que profana Hiroshima mon amour, de Margueritte Duras/Alain Resnais? L’actitud és reversible. Des de l’ortodòxia creient sostenen que sense creure-hi, sense les complicitats de la fe, no es pot entendre res de l’experiència dels místics. Ja s’ho faran. Jo em mantindré en la meva fe: la literatura és sempre literatura encara que sigui mística o a desgrat que ho sigui. Mentrestant escolto amb complicitat «tel·lúrica» el cantautor Roger Mas que canta versos de Verdaguer que diuen que són "versos místics".