La no-teologia literària d'una novel·ista catalana, premiada amb el premi Ramon Llull, predicador i màrtir entre sarraïns
L’escriptora Najat El Hachmi descol·loca l’entrevistador:
– Com a immigrant del Marroc…
– No, no, perdoni, jo no sóc ni immigrant ni del Marroc. Sóc escriptora. Això és el que sóc. Pregunti’m com a escriptora.
–A la novel·la L’últim patriarca la fe islamista…
–No, no, perdoni. És que sóc atea.
La teologia política d'un candidat a la presidència dels Estats Units d'Amèrica i seguidor de l'Església Unida de la Trinitat de Crist
Barack Obama planteja la seva conversió al cristianisme com una decisió i no pas una revelació. Admira les «comunitats de fe» que proporcionen als seus membres orientació i donen als esdeveniments sentit fonamentador. «Els americans volen poder situar les seves vides en un gran sistema coherent. Volen sortir d’una solitud crònica. No estem condemnats al no-res després d’aquest llarg camí. Sense un receptacle que reculli les meves creences, sense pertinença a una comunitat de fe, estaria marginat i sol». Això és el que caracteritza Obama, que la seva confessió satisfà tant als creients com als ateus. (Jonathan Raban)
L’escriptora Najat El Hachmi descol·loca l’entrevistador:
– Com a immigrant del Marroc…
– No, no, perdoni, jo no sóc ni immigrant ni del Marroc. Sóc escriptora. Això és el que sóc. Pregunti’m com a escriptora.
–A la novel·la L’últim patriarca la fe islamista…
–No, no, perdoni. És que sóc atea.
La teologia política d'un candidat a la presidència dels Estats Units d'Amèrica i seguidor de l'Església Unida de la Trinitat de Crist
Barack Obama planteja la seva conversió al cristianisme com una decisió i no pas una revelació. Admira les «comunitats de fe» que proporcionen als seus membres orientació i donen als esdeveniments sentit fonamentador. «Els americans volen poder situar les seves vides en un gran sistema coherent. Volen sortir d’una solitud crònica. No estem condemnats al no-res després d’aquest llarg camí. Sense un receptacle que reculli les meves creences, sense pertinença a una comunitat de fe, estaria marginat i sol». Això és el que caracteritza Obama, que la seva confessió satisfà tant als creients com als ateus. (Jonathan Raban)
