L’amic manxec de Tubinga, Rafael Sevilla, m’envia una recepta de Cap d’Any atribuïda a la mare de Goethe, que en traducció fa així:
Agafeu dotze mesos; netegeu-los ben netejats de disgustos, amargors, pedanteria i angoixa; trinxeu cada mes en 30 o 31 trossos, fent per manera que les existències arribin exactament per a un any. Cada dia amaniu un plat per a cadascú amb una porció de feina i dues d’alegria i bon humor. Afegiu-hi tres cullerades curulles d’optimisme, una culleradeta de tolerància, un granet d’ironia i un pessic de tacte. Després regueu-ho tot generosament amb amor. Un cop el plat a punt, adorneu-lo amb brots de petites atencions i serviu-lo amb una copeta de recordança.
El geni "patrici burgès" havia de tenir una mare gènia, ni que fos dels fogons.
Agafeu dotze mesos; netegeu-los ben netejats de disgustos, amargors, pedanteria i angoixa; trinxeu cada mes en 30 o 31 trossos, fent per manera que les existències arribin exactament per a un any. Cada dia amaniu un plat per a cadascú amb una porció de feina i dues d’alegria i bon humor. Afegiu-hi tres cullerades curulles d’optimisme, una culleradeta de tolerància, un granet d’ironia i un pessic de tacte. Després regueu-ho tot generosament amb amor. Un cop el plat a punt, adorneu-lo amb brots de petites atencions i serviu-lo amb una copeta de recordança.
El geni "patrici burgès" havia de tenir una mare gènia, ni que fos dels fogons.
