dissabte, 27 d’octubre del 2007

L'ASSAIG I L'EMBÚS









Tot el que compta en la vida

Llegeixo, devoro el nou llibre d’Anne Fadiman, At Large and At Small. Familiar Essays, en la traducció a l’alemany, Alles, was das Leben ausmacht. Leichtfertige Essays.És un regal de la meva filla, introductora de l’assagista americana a Catalunya i traductora del seu primer llibre d’èxit, Ex-libris. Confessions d’una lectora (Eumo, 2000). Me’l va regalar a la Fira del Llibre de Frankfurt, on vam coincidir i em va portar a l’estand de l’editorial alemanya SchirmerGraf, que l’ha editat amb una pulcritud que fa badar la boca. A banda que la traducció del títol principal, tant en anglès com en alemany engega múltiples hipòtesis, el que em crida l’atenció és el títol secundari. Com designem en català el gènere literari familiar essay tan normal en la literatura anglesa, tan »familiar«, valgui la redundància, d’ençà dels romàntics? No ho sé. No veig que en català funcioni un hipotètic assaigs familiars. L’assagista, crític, editor, contista, Joseph Epstein, té una dotzena de reculls d’assaigs subtitolats la majoria »familiars«. No sé com ho tradueixen les llengües romàniques. També se m’escapa l’abast precís del subtítol alemany. Leichtfertig és intraduïble aquí per »frívol« o »descurat«. Assaigs lleus, assaigs lleugers? La connotació d’agilitat, facilitat, hi és present. I aquí, »a casa nostra«, que diuen els cursis i els leichtfertigs? Aquí, entre tants embussos com tenim, el de l’assaig, familiar o no familiar, és l'embús endèmic de les »lletres catalanes«, on té reservat un lloc en nota a peu de pàgina.