dimecres, 10 d’octubre de 2007

FRANKFURTÍADA 5

Vendre o vendre's a Frankfurt

Les expectatives i les polèmiques que ha aixecat la Fira del Llibre de Frankfurt s’expliquen perquè el llibre en català és més que un llibre. Vendre llibres en català al mercat internacional és més que vendre llibres. És també vendre idees. Les fires internacionals tenen, d’ençà que existeixen, un component ancestral d’intercanvi de cultures, sigui quin sigui el producte que comercialitzen. Però si el producte és el llibre, llavors les idees hi prenen el protagonisme. I si el llibre és en català, llavors la fira vehicula idees que entren en l’àmbit de la ideologia sobre les llengües, les literatures i al capdavall sobre les cultures nacionals.
Mai enlloc el llibre en català no ha tingut el protagonisme d’aquests dies al cor mateix de l’Europa gran fins als Urals. Frankfurt, que aquests dies discuteix l’ampliació de l’aeroport per fer-ne un hub o nus intercontinental, és un dels centres financers del món i, pel que fa al llibre, la seva fira fa més de cinquanta anys que es celebra i és de referència mundial. Juntament amb la de Leipzig, orientada als països del bloc soviètic fins a la reunificació de les dues Alemanyes, avui aquestes dues fires mouen els fils de totes les literatures nacionals del nostre món multilingüe del segle XXI.
Anar a vendre llibre en català a Frankfurt constitueix una operació de viatjant de comerç del segle XXI. Als segles anteriors els comercials viatjaven per la Península Ibèrica a vendre draps. Ara aquesta Península, en especial la part dels carpetans i dels vetons, no sols no compra llibre en català, com és lògic, sinó que protesta perquè autors, editors, traductors, llibreters, crítics, gestors de llibre en català van a vendre a Frankfurt amb denominació d’origen: llibre en català.
L’operació de la Fira del Llibre de Frankfurt s’ajusta mot per mot al genial aforisme del poeta Antoni Pous que diu:
Qui no sap posar una taula
a la plaça del mercat
s’ha de vendre i és comprat.
A la fi posem taula a la plaça del mercat del llibre de Frankfurt, perquè no siguem mai més convertits en mercaderia. Pous escrivia aquests versos a Tubinga, on l’any 1965 va engegar el primer lectorat de català de l’Alemanya de la Segona Postguerra Mundial, quan els alemanys es recuperaven del trauma del nazisme i els catalans no sabíem treure’ns del damunt la bota militar de l’amic de Hitler. Al cap de cinc cursos, l’any 1970, Pous organitzava a la històrica ciutat universitària alemanya els Jocs Florals de l’Exili. Eren els primers Jocs Florals lliures celebrats a l’Europa de la postguerra i per primera vegada la cultura catalana lliure apareixia en organismes públics democràtics.
Pous serà present a Frankfurt 2007 en els llibres Catalunya. Cultura de la modernitat i Carrers de Frontera, patrocinats en català i en alemany per l’Institut Ramon Llull, on es destaca el poeta de Manlleu, traductor de Paul Celan i de Walter Benjamin alhora que de poesia catalana a l’alemany, com un dels mediadors pioners i decisius del segle XX entre les cultures alemanya i catalana.
Així, la presència de Pous a Frankfurt projectarà una nova llum en la mediació cultural que d’allà cap aquí i d’aquí cap allà continuem alguns conterranis seus, que també hi serem. De la Universitat de Vic sol serem una desena, entre els quals Manuel Llanas, que hi presentarà el seu últim llibre Sis Segles d’Edició a Catalunya (Eumo), Ronald Puppo, que hi farà conèixer l’antologia bilingüe Selected Poems of Jacint Verdaguer (University of Chicago Press), Montse Vancells amb el seu equip d’una vintena d’intèrprets, Jordi Auseller, que hi portarà el teatre infantil català, jo mateix, que participaré en la presentació de Carrers de Frontera, i altres escriptors i traductors com Manuel Carbonell, Ramon Farrés, Lluís Solà, Emili Teixidor.
Vendre sense vendre’s, vendre llibres en taula pròpia al mercat internacional, constitueix una de les performances més atractives de les noves tendències de la Cultura Catalana segle XXI endins.
(Del 9 Nou, 08.10.2007)