dissabte, 6 d’octubre de 2007

FRANKFURTÍADA 3

L’èpica de Frankfurt 2007

Frankfurt 2007 datarà la Independència Literària Catalana. Catalunya ja figura al mapa de les nacions literàries. Frankfurt culmina el procés engegat a les fondàries del Segle de les Revolucions, dels Romanticismes i de les nacions en construcció. L’engegà Rubió i Ors, quan convencé alguns col·legues dient-los: «Catalunya pot aspirar encara a la independència literària». Molts escriptors el seguiren (Verdaguer, Guimerà), aplicant el principi de no escriure ni una ratlla de poesia ni una pàgina de prosa sense fer visible l’aspiració a la independència. I es formà una cadena d’autors i lectors practicants de la independència literària fàctica que ha arribat al reconeixement de la denominació d’origen dels llibres en català en una Fira Internacional del Llibre. Escriure com independents. Llegir com independents. Al cap de més d’un segle i mig la nació literària catalana adquireix visibilitat internacional. Mai abans enlloc els milers d’escriptors i els milions de lectors en català no han tingut com a la Fira de Frankfurt d’enguany el reconeixement del dret a la independència i al seu exercici. A Frankfurt no hi desembarquen els escriptors actuals en català, sinó la corrua incalculable d’escriptors i lectors en català de tots els segles, desposseïts dels papers d'identitat, rescabalats a la fi de tanta Babèlia i tantes cultures vanguardiàliques. Som els alliberats de la subordinació literària. Frankfurt és una fira i en podem fer una lectura mercantilista. Tant se val. S’hagin imposat les lleis del Mercat per damunt de les ideologies, o hagin triomfat les raons de la Raó. Però, si ens posàvem èpics, faríem la Declaració d’Independència Literària de Frankfurt 2007. I voleu, Manel Ollé, que no es mosseguin els punys? Mai cap independència no és ben rebuda per qui crea dependència.