dimecres, 5 de setembre de 2007

PUNTERS i 25


73 Blau Montseny
Seguint els Rims dels verbs irregulars, «Si rectament vols conjugar / qualsevol verb irregular, / en compte ten algun dels tics / que a l’arrel nien i a l’afix» (Antoni Pous), agafes dos verbs per l’arrel i, deixant-ne caure l’afix, en fas el nou paradigma verbal en tres formes: «érem» i «som» del verb substantiu, únic, definidor de l’autodefinidor diví, passat i present, plural, i «vinc» del verb performatiu per naturalesa, indicador de futur fins i tot en present. Penges el paradigma com un collaret al blau del Montseny i hi acorrues dues vegades set petjades.

74 Tots azimuts
Polígon de quatre costats: teler de fabricar teixits de trama i ordit per vestir el meu/teu projecte que tu, el Modista, has portat a la passarel·la del futur. Polígon de quatre costats: caixa de compondre textos de lletra i sentit, tipografia i grafisme, per compaginar els llibres del teu/meu projecte que tu, el Caixista, has projectat a la galàxia Gutenberg. Polígon de quatre cantons: taller per congriar, en llistats alfabètics de quatre angles, setanta dissenys menys set que tu, el Dissenyador, tenses vers tots els azimuts dels punts cardinals. On sóns les set direccions que hi falten?

75 Pòrtic
El poema «El temps per a cada cosa» d’Eclesiastès (Qohèlet) oposa els contraris subsumint-los en les simultaneïtats com ara la d’entrar i sortir del pòrtic, que és també porxo, galeria porticada, claustre. Els claustres no són ni per entrar ni per sortir sinó per entrar i sortir alhora. El desplaçament del pòrtic-claustre institucional de la Rectora, que encapçala la Miscel·lània i aquí passa al capdavall dels Punters, vol subratllar que la Universitat és la domus que s’edificà la Saviesa, per entrar-hi i sortir-ne, tant com per romandre-hi i esmerçar-hi la vida en pro de la Ciència i de la Pàtria.

Jordi Sarrate: «Dibuix»; Anton Granero: «Il·lustració»; Assumpta Fargas: «Pòrtic», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.