L’artista francesa Sophie Calle és famosa mundialment perquè fa de la seva vida privada el tema central de la seva obra. El fracàs del seu matrimoni el va passar al film No Sex Last Night. Ara a la Biennal de Venècia presenta en vídeo els set minuts finals de la vida de sa mare. Un nou exemple de l’art contemporani que transgredeix fronteres. Si més no ho intenta. En aquest cas les de la vida dita privada, dita també intimitat, amb l’exhibicionisme. La mort, el desamor, la malaltia, fan esclatar en crits de dolor, expandits o continguts, que els humans filtrem amb vels de pudor. Transformar el dolor en art són figues d’un altre paner. Quan no s’abasten, les figues fan pena o fan riure. I res no hi ha de tan allunyat de l’art com exhibir un dolor que no és art, per acabar que ni tan sols no és dolor.
