Per molts anys, Cinto! En fas 162, si no m'he descomptat, i encara hi ets. Vull dir que encara et sentim per aquests marges i rius, et veiem a l'ermita al cel suspesa i t'enyorem com enyoraves la
niuada de calàndries, quan "davant les Illes Terceres" dataves fent trampa a
17 de maig de 1875 l'oda a la terra natal més bella que mai hagi escrit poeta. Ramon Pinyol, que ho ha resseguit, no te'n fa cap retret, d'haver manipulat la datació. Jo tampoc. Si havies fet de la flor del teu nom, Jacint, el centre del teu jardí, camuflant-te sota la lletra "J" del mig de l'alfabet, també podies exalçar el dia del teu naixement dissimulant-lo al centre de la primavera. Devies trobar que aquella data rodona subratllava que complies trenta anys navegant enmig de l'Atlàntic en cerca de la teva Atlàntida, que acabà essent la nostra.
Oi que no et fa res que també feliciti en Josep Lluís, que fa anys el materix dia que tu?
Per molts anys, doncs! En fas 55, si no m'erro.
Comme c'est curieux, comme c'est bizarre, quelle coincidence!, que deia aquell. També hi ets, i tant!, a rebre la primavera.
Cinto, on és l'escala de versos per on la feies baixar?
Ja es deuen prats i ribes cobrir de verds domassos,
cada turó amb la vesta de flors que més li escau,
la santa primavera per rebre entre sos braços
que amb nuvials adreços hi baixa del cel blau.
Encara una altra felicitació de 17 de maig: per molts anys, Internet! No sé quants en fas, però en faràs molts, Xarxa.
