dimecres, 25 d’abril de 2007

Una cosa bella


Poema blanc i blau
Vora l'aigua,
esclaten a les mans de l'aire
els ametllers blancs.
Si poguessin estendre les ales
i volar mar endins...
1945.
Josepoemesteve. 2004.


He obert l"Endimió" de Keats per comprovar com és, en l'original i en la traducció de Manent, el primer vers, tan cèlebre, perquè no el recordava amb exactitud. Sovint, com avui, una simple al·lusió en una lectura qualsevol em porta a retrobar un vers o un poema coneguts de temps, potser mig oblidats, que sembla que m'esperin amb la seva força i la seva bellesa intactes. Una experièmcia que confirma l'asseveració d'aquest vers esplèndid de Keats:
"Una cosa bella és un goig per sempre".
13 de febrer de 1995
Josepestevescrits. 2007