Rolf Dieter Brinkmann
Una noia
en
mitges
negres,
que bonic com
s’acosta
sense carreres.
La seva ombra
damunt
el carrer
la seva ombra a
la paret.
Que bonic
com
se’n va
en mitges
negres
sense
carreres
fins a sota
la faldilla.
Retrat de noia en mitges negres. Simple retrat de la noia de les mitges negres sense carreres. Foto senzilla de la bellesa, de l’instant de bellesa que travessa el carrer, d’una ombra projectada un instant a la paret. Són les mitges que són sense carreres o és la noia que no té el «defecte longitudinal» causat per fils mal passats o escorreguts? Fins on arriba el «fins« de l’«a sota / la faldilla» dels versos fin(al)s? Brinkmann és autor d’un altre poema, «Dol per l’estenedor de roba al gener», on no hi ha noia, només mitges-pantalon negres, acabades de rentar, penjades a l’estenedor amb «els llargs camals embullats» regalimants.
Rolf Dieter Brinkmann: “Künstliches Licht”. Lyrik und Prosa. Heraugegeben von Genia Schulz. Reclam Verlag. Ditzingen 1994. FAZ. 31.03. 2007
