Poemes (de xocolata) de (la) pedra
Això sí que és treure a la rifa sense jugar-hi. Em conviden a la Universitat de Lleida a fer-hi una conferència sobre els artefactes de Verdaguer i Gaudí del mite universal de la família divina, hi vénen més de quaranta persones entre professors i estudiants, en Josep M. Domingo em porta a dinar amb companys del seu departament (Jordi Malé, Joan R. Veny...) en un restaurant excel·lent on continuem la disputatio sobre literatura i art i universitat i el futur dels estudis de literatura i la bíblia en vers, em fa conèixer els editors dels llibres que porten el segell d’excel·lència Punctum i, abans d’anar-me’n, em regalen el llibre catàleg Poemes de pedra, de J.V. Foix, que no coneixia, perquè no havia pogut veure’n l’exposició. Una meravella de tot, de fotografia, de presentació (Joaquim Molas), d’estudi literari (Ramon Salvo), i sobretot de poesia visual de Foix.
Però la rifa de Lleida continua amb la rifa de Sarrià. Arribo a casa i em trobo al correu electrònic un text sobre els Poemes de pedra que m’envia en Manel Carbonell perquè li’n digui el què.
Me’l llegeixo d’una tirada, sense deixar-me ni les notes a peu de pàgina, de la primera
(Només des de la ceguesa que provoca la incapacitat de diferenciar entre què és important i que és superflu, què és un llibre de poemes i què és un magazín, es poden haver aventurat simplificacions de l’obra de Foix que en perverteixen la intenció i n’impossibiliten una comprensió adequada i suficient)
a les conclusives ( “Alles greift in einander” (tot encaixa amb tot), principi hölderlinià posat com a lema per Roman Jakobson a l’estudi que fa de “La vista” de Hölderlin)
o encara (És la idea hölderliniana de l’estatut del poeta en tant que mitjancer entre mortals i immortals reelaborada per Nietzsche, que l’estén a essència de l’home en general). En Carbonell se les heu amb Foix com Heidegger se les havia amb Hölderlin. Lluita de titans del pensament i la poesia.
Per celebrar-ho he baixat a la plaça de Sarrià a comprar bombons/poemes de xocolata de la pedra can Foix, d’aquells que hi figura ELL amb barret.
