La biologia en té el mèrit. La biologia, amb el concurs de la cadira que li fa de món, Mon. Proteu
Cara de tel, tu mira
amb els teus ulls les aigües noves
que t’il·luminen: és la teva joia;
enjova’t, doncs, de gust, de nom
i barba tan curosa.
Quan hauran passat cinc aigües
encara cinc seran els teus déus tendres.
Tu no canvies; canvia el món
que et fa cadira: cèntims, règims,
amics, porucs, literatures.
No provis pas de canviar res
que no sigui teu per sempre.
No t’il·luminis pas de foc,
que et cremaries les cinc falanges
que et guarden el castell, petit i eteri.
Sempre voldré voler. Antologia (poesia, prosa, assaig, entrevistes)
A cura de Francesc Codina, Víctor Obiols i Ricard Torrents.
Castelló: La Trossa/Ellago, 2007.
