Quan en Pere Llabrés, fa quatre anys, m'ensenyava la capella del Santíssim de la catedral de Ciutat de Palma, em va transmetre l'entusiasme del jugador que juga fort, a tot o res. Ara que ha guanyat l'aposta i els pans i els peixos de Miquel Barceló no s'han multiplicat per miracle sinó per fam, ja no hi és, ni per veure-ho ni per ser vist. Ell és sepultat per la mort i el seu nom és cobert pel col·lectiu membres del capítol de la seu o l'abstracte bisbat de Mallorca. Ei!, Pere Llabrés, on sigui que ets, menja't els pans i els peixos d'en Miquel Barceló, amb sobrassada, com la que em deixaves tastar a Roma, mentre t'encenies i m'encenies d'entusiasme de pensar que un dia tindries poder de jugar fort.
