dimecres, 14 de novembre de 2018

REESCRIURE LA HISTÒRIA

Avui a l’Institut d'Estudis Catalans (IEC) tenim inauguració del Simposi Pompeu Fabra (14, 15 i 16 de nov. 2018), en ocasió dels cent cinquanta anys del seu naixement i dels cent anys de publicació de la  Gramàtica Catalana, una cita decisiva, doncs, en la Història de la vida i la salut de la Llengua Catalana. No hi podré assistir, però l’atzar em permet de fer-hi una referència. 

Dedico la tarda a repassar la imponent Història mundial de Catalunya dels nostres  99 eminents historiadors, acoblats per Borja de Riquer. I mentre vaig a la cerca del lloc que en aquesta simfonia d’històries hi ocupa la Història de la Literatura i dels seus escriptors, que és la que més m'ocupa, faig una consulta al diccionari Coromines que em porta a una seva disquisició sobre els mots «runa» i «ruïna», que fa així:
            
«Ja és ben sabut que tots o quasi tots els castells en el nostre territori són grans munts de rocam enderrocat, no pas ruïnes, com escau a una nació dominada per dos països veïns que s’esforcen tossudament per devorar-la, amb l’ús, entre altres mètodes, de fer-li oblidar el seu passat, reescrivint capciosament la història i fent que se’n vagin polvoritzant i oblidant els testimonis arqueològics [...] DECLLC. Vol 7, runa.

I la coincidència? Doncs que a la bústia d’avui també m’arriba la convocatòria de la celebració del 17è Col·loqui sobre la Història censurada de Catalunya, que tindrà lloc els dies 17 i 18 de novembre a Arenys de Munt. I, doncs, sí. Brindo per la Història mundial dels catalans i la Història dels catalans escrita honestament i no pas capciosament, que vol dir calculada arterosament per enganyar». No ens enganyem!