Amb els dies d’octubre s’acaben les inauguracions de curs a les Universitats i les vides de la gent acadèmica, estudiants i professors, quedaran marcades per una nova etapa: el curs 2018-19. «La Universitat és la institució que mereix més confiança entre els catalans, segons diuen a les enquestes». Així començava l’any passat el meu parlament d’inauguració del curs 2017-18 a la Facultat d’Educació de la UVic. Celebràvem que feia 40 anys de la creació de l’Escola Universitària de Mestres d’Osona EUMO, germen de l’actual UVic. Nascuda, doncs, en i amb la «Transició», amb l’alliberament de la dictadura franquista, doncs, i el recobrament de les institucions catalanes en règim d’autonomia. El curs que hem inaugurat, serà curs més o serà el de la segona Transició? La Transició al règim d’Estat d’Europa?
Si fa quaranta anys els catalans confiaven en la Universitat més que en cap altra institució, els catalans hauríem de mantenir viva i activa la confiança. Si la Universitat continua mereixent-la, guanyant-se-la. A desgrat dels escàndols de corrupció acadèmica que han esclatat a l’interior del sistema acadèmic espanyol i de les seves extensions en xarxa a tota la maquinària del poder de l’Estat. El poder del qual les universitats catalanes s’han d’alliberar en la nova Transició, si volen continuar tenint la confiança dels catalans i el crèdit de les universitats del món. Si no, les universitats catalanes seran desbordades pels aiguats d'incompetència i corrupció. Puntuals, sí, però sistèmics.
