La primavera sobreïx entre el 17 de maig i el 10 de juny. Encara fresques les memòries del naixement de Verdaguer a Folgueroles vénen les memòries de la seva mort a Vallvidrera. Què va passar entre el 17 de maig de 1845 i el 10 de juny de 1902? Doncs, els 57 anys i vint-i-quatre dies de la vida del poeta rebel que va canviar la consciència dels catalans fent-los descobrir la llengua nacional moderna. Aquell “entre” primaveral de maig a juny marca la sortida de la llarga marxa que porta la nació catalana a recobrar l’Estat propi. Abans hi ha tres cents anys de la desfeta de 1714 que no volen que commemorem com la guerra d’Espanya contra Catalunya. Després hi ha dos segles de Renaixença, de represa de la dignitat nacional en la llengua catalana. Tot és primavera entre Folgueroles, a la Plana de Vic, i Vallvidrera, a la Serra de Collserola de Barcelona. Què hi va passar entre la Muntanya i el Mar al temps de Verdaguer? Doncs, la Revolució Industrial i la Renaixença. Aquell “entre” la Catalunya de 1845 i la Catalunya de 1902 marca l’abans i el després d’un poble conformat amb l’assimilació d’una altra i la nació que recobra el sentit d'Estat propi a Europa. Avui brandaran les campanes del Dia de la Memòria 2013 en homenatge a tots els qui han salvat els mots, amb Verdaguer al davant i en plena celebració de l’Any Espriu, que dictava:
Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur, i, amb ell, les males herbes.”
Si el perfum de farigola enfarigolava el cim de la serra a la Plana de Vic, ara la ginesta ha enginestat la serra de Collserola a Barcelona. Naixement i mort, mort i naixement, efemèrides que s’encavalquen a les agendes. Poetes de primavera i poetes de tardor. Tant se val, la primavera sobreïx i guanya.
