LA BEÒ

Feta la BO del dia. Recollida d’un centenar de fulls dobles de paper de diari escampats al mig del bosc en un redol de no gaires metres de distància d’una Escola Universitària a la falda de Collserola. De tres diaris diferents de Barcelona i de dates diferents de febrer a maig de 2013. L’escampadissa no semblava pas atzarosa, obra del vent que no feia ni ha fet. En una pàgina hi apareixia el doctor Broggi. Qui gosaria llegir-hi res sense témer premonicions i presagis? Indicis sospitosos d’encesa en algun forat socarrimat. Pel camí passaven senyorones amb gos de raça i feien veure que no miraven l’espectacle del sonat que recollia papers de diari entravessats en el matollar. O era ell qui els hi anava col·locant? «Ai, uix! Quina mena de gent que et trobes, quan treus el gos a passejar pel bosc tan distingit de sobre la Ronda de Dalt». Mitja hora llarga de feina. El bidell no ha volgut fer-se càrrec del pilot de paper que li portava el ximple de torn que ronda pel bosc. Sort que el contenidor blau no era gaire lluny. Sentit millor, com quan en l’adolescència la beò em feia sentir millor. Doncs, sí, després de llançar el paper al contenidor m’he sentit millor i, a diferència de quan era adolescent, el sentiment de ser millor perquè havia recollit paper al bosc, no m’ha fet vergonya.