ES QUEDA. PER SEMPRE

 

Ha passat el dia del Llibre. S’ha endut l’esplendor efímera de la rosa. Sant Jordi ha tornat el cavall a l’estable i ha desat la llança a l’armeria. Fins l’any que ve.  

Protagonistes i comparses han celebrat els merescuts instants de glòria del fetitxe: «t’he vist a la TV». «Ah! I què deia?». «No ho sé, no m’hi he fixat». Fins l’any que ve.

Els poders bilingües castellano-espanyols, els polítics i els econòmics, o sigui els econòmics i els polítics, més els poders eclesiàstics i els militars, o sigui els militars i els eclesiàstics, s’han felicitat del balanç castellànicament positiu de la festa, han fet desparar les taules de canvi i han tornat als despatxos i a les aules des d’on ensenyen a substituir, sense pressa i sense pausa, el català pel castellà, posant èmfasi en l’anestèsia.    

Ha passat sant Jordi, però el drac es queda. Com cada dia de l’any el drac insaciable surt de la caverna, voraç i arrogant, i es planta a les pàgines de l’altiplà del BOE. En edició multimèdia: paper i digital, àudio i vídeo, twiter i facebook.  Passa sant Jordi i el drac es queda. Bon senyal. Vol dir que el català també es queda. Per sempre. No és transitori.

Es queda en lectors de la pregunta Som com moros dins laboira? que, després de 750 pàgines, es responen que no, que no som res i que, com que no som res, podem decidir què volem ser i què volem fer. Perquè no som sinó allò que fem (Joseba Sarrionandia. Trad. Ainara Munt Ojanguren) .

El  català es queda en lectors d’Etgar Keret, que senten com De sobte truquen a la porta i que la trucada no canvia la condició humana, que és igual a tot arreu on truquen a la porta. (Trad. Albert Torrescasana). 

El català es queda en lectors de L’home que volia arribarlluny  i descobreix que no ha arribat a enlloc, quan troba que la llunyania que encalça la porta dintre seu. (Hans Fallada. Trad. Ramon Monton). 

Ha passat sant Jordi. La llengua catalana es queda. Per sempre. Amb tantes llengües com l’euskara, l’hebreu, l’alemany... Com el perfum i el color de cada rosa, diferents i iguals cada any. Encara que de totes  en diem rosa, cada rosa és ella.  

Ha passat sant Jordi. Hi ha llibres que no passen, no es passen.  Com els pètals de rosa que no es mustien mai, closos entre pàgines de llibres que no es passen, encara que no els signi ningú, perquè cada dia és dia del llibre.