1 de maig. He
deixat el camí de bosc i he agafat el camí de camp per saludar el maig. En
arribant a casa, acomiado l’abril traductivament des d’un original perdut en no
sé quina llengua.
Fos cada mes abril,
floriria tot l’any l’atzar de roses.
Si l’any tingués abril dotze vegades
serien dotze abrils i un de sol,
tots nous no repetits, tots l’un i el
múltiple,
com un tu i com un jo en l’atzar de roses.
2 de maig. El Manifest de la professora de la Universitat
de Lieja, que ha abandonat la nau, Manifest per unes universitats a l’altura de llurs missions, hauria de trobar resposta en els senyors de les
universitats. No dic a les universitats, sinó en això tan mal conegut però
determinant com és l’entramat de
ciència-economia-política que en decideix el rumb des de l’opacitat
d’institucions no universitàries. No
sé veure que les universitats europees vagin a la deriva. Simplement els han
canviat el rumb. Els han posat unes altres missions, les que assenyala el Manifest de Lieja (Université
en débat). Me’l passa en Ramon
Pinyol i el signo.
per afegir-hi la signatura: Universté en débat
