Ara que 125 veus fan renéixer Canigó, torna la pregunta: Quin cant del poema t’estimes més? En quin episodi trobes més bellesa? Quina veu t’arriba més endins?
Carles Riba destacava de Canigó el cant VII i, en ell, la gran oda Passatge d’Anníbal. De fet Verdaguer també el devia estimar molt, perquè posa l'aventura d'Anníbal al centre de la trama narrativa. El poema té 12 cants i, amb l’epíleg, suma 4.438 versos. El vers 2.169 és, doncs, a la meitat justa del poema i es troba en el vers 208 del cant VII.
El Passatge d’Anníbal, que el precedeix, es desgrana del vers 25 al 136 en dotze octaves de versos alexandrins per narrar la gesta del gran cabdill africà de Cartago que desafia Roma, travessa el mar, els Pirineus, el Ròdan i els Alps i es planta a Itàlia, al capdavall per ser-hi derrotat.
Carles Riba destacava de Canigó el cant VII i, en ell, la gran oda Passatge d’Anníbal. De fet Verdaguer també el devia estimar molt, perquè posa l'aventura d'Anníbal al centre de la trama narrativa. El poema té 12 cants i, amb l’epíleg, suma 4.438 versos. El vers 2.169 és, doncs, a la meitat justa del poema i es troba en el vers 208 del cant VII.
El Passatge d’Anníbal, que el precedeix, es desgrana del vers 25 al 136 en dotze octaves de versos alexandrins per narrar la gesta del gran cabdill africà de Cartago que desafia Roma, travessa el mar, els Pirineus, el Ròdan i els Alps i es planta a Itàlia, al capdavall per ser-hi derrotat.
La figura d’Anníbal fascinà Verdaguer, que el veia travessar les Alberes amb cent elefants com serres que caminen, formant grans siluetes al dors del Pirineu. Quin horitzó! Una expedició altrament suïcida, que portava l’exèrcit a buscar la incerta glòria de la mort inútil.
Verdaguer, a més, posa el pas d’Anníbal pel Rosselló en boca de la fada de Mirmanda, que és la més etèria i la més sàvia de les set fades que entretenen Gentil en espera de Flordeneu. La de Mirmanda inaugura el quadret líric Muntanyes regalades amb aquell dístic
Quan Barcelona era un prat
ja Mirmanda era ciutat.
Mirmanda no és sinó una ciutat imaginària i mítica, situada en una petita vall del Pirineu, a Terrats, que, segons la llegenda, un antic tsunami va esborrar del mapa. Tota la plana del Rosselló va desaparèixer fins que el muntanyam del Canigó va aturar el mar. Per això del Canigó en la soca hi havia un port on durant segles fermaren-se vaixells. Llavors el Pirineu, abocant-hi els seus rius, va reomplir amb terra, de gra a gra, la plana del Rosselló, fent recular el mar un pas per segle. Verdaguer desconeixia el mot japonès «tsunami» i les observacions del canvi climàtic, però coneixia bé el fenomen, causa de la destrucció de Mirmanda i de la geologia del Rosselló.
El poeta acaba el Passatge d’Anníbal i del seu exèrcit pel Pirineu amb una pregunta sobre aquella expedició boja, condemnada al fracàs, on van morir milers d’africans a honor i glòria del seu cabdill.
Què hi ve a cercar a Europa de l’Àfrica el lleó?
Si Mirmanda remet a la tragèdia del tsunami del Japó, la pregunta sobre el no sentit d'una guerra que acabà amb la destrucció de Cartago remet a la pregunta d’actualitat:
Què hi va a cercar a l’Àfrica d’Europa l’agressor?
(En el dia Mundial de la Poesia, d'entrada a la Primavera de 2011 i de lectura del Passatge d'Anníbal a Canigó 125 veus)
