dilluns, 17 de gener de 2011

LLIBRES I FOC


M’avisen que reculli els meus llibres del magatzem de l’Editorial Eumo, abans de portar-los a la planta de reciclatge. Els meus o els de qui sigui. Col·leccions senceres de Clàssics Universals de la Pedagogia, edicions crítiques de Verdaguer, Clàssics de la Ciència, Poesia, Assaig, Història, Filosofia, Traducció. Tot a la planta de reciclatge.
Els llibres s’han tornat perversos. Quan no són altra cosa que un producte comptable, imposen ser tractats comptablement, amb data de caducitat. Els fons editorials s’han de destruir, perquè el cost del magatzem és superior al valor del llibre. Els llibres de l’editorial de la UVic, que vàrem crear fa trenta anys, no és, doncs, que siguin un mal negoci. Pitjor, posen en perill la viabilitat d’Eumo i de la mateixa Universitat, sotmesa a la pressió comptable.
L’avís de la destrucció dels llibres d’Eumo em troba llegint la novel·la d'anticipació de Louis Sébastien Mercier, L’An 2440: rêve s’il en fut jamais. L’autor protagonista, que vivia al París pre-revolucionari de la dècada de 1770, es desperta un dia set segles més tard, l’any 2.440. Se’n va a la Biblioteca Nacional de França i en comptes dels milions de llibres que esperava de trobar-hi, li ensenyen tres o quatre mobles on quarden tots els llibres de la biblioteca. Els altres els han cremats. Una comissió d’experts els va llegir tots, els va reduir a l’essencial, en va expurgar els errors i les repticions i això és el que en queda. La resta va anar al foc. Cinquanta mil diccionaris, cent mil poemes, vuit-cents mil tractats de Dret, un milió sis-cents mil de viatges, deu mil milions de novel·les. Mercier se n’alegrava, no pas perquè odiés els llibres, sinó perquè estimava massa els que considerava imprescindibles, dignes de perdurar, però eren colgats de muntanyes de llibres inútils o plens de falsedats.

La piromania llibrera –propensió patològica a provocar o presenciar focs de llibres– pren formes diverses. A més del foc real dels piròmans de llibres instaurats per la Santa Inquisició, hi ha el foc simbòlic de la censura, present sense interrupcions en la història del llibre. Ara publiquen als U.S.A. una edicó de Les aventures de Huckleberry Finn de Mark Twain, expurgada de totes les expressions que un professor hipersensible considera que avui són racistes. S’ha passat al foc simbòlic de la correcció política capaç de destruir una gran obra literària mutilant-la.

La supressió del magatzem de llibres que al capdavall no es venen no serà pas la fi de l'Editorial Eumo. Mentre ho penso, no sé imaginar-me la Universitat de Vic sense la seva editorial. Els inquisidors cremaven llibres per preservar l’ortodòxia religiosa. Els bibliotecaris de l’any 2240 cremaven llibres per salvar l’excel·lència. Els comptables editorials d’avui porten llibres a les plantes de reciclatge per equilibrar el pressupost anual. Per continuar editant llibres. Tres formes d’una sola piromania. Mercier va posar massa lluny l’any de la seva utopia reaccionària. Ja ens acostem al seu món de pocs llibres triats per ell. És un món que considera ucrònica la defensa del valor immaterial del llibre.