diumenge, 2 de gener de 2011

JANUS

Aquest vespre Janus el Vell es reflectia cansat, envellit, a la copa. Però en fer dringar les copes, passades les 12, un jove Janus d’ulls brillants, m’ha somrigut amb la displicència de la joventut i m’ha semblat que teníem la mateixa piga a la galta i he brindat esperançada. Bon any. Carlota


Gràcies de recordar-me que Janus ha tornat a tombar l’any. L’esperança del teu brindis se m’ha encomanat. Més pel que es tanca i deixem enrere, que pel que s’obre i ens espera al davant. El vell i el nou! Quants anys fa que Janus ens ho estampeix al front!

El tomb de l'any ha entrat a casa sense trucar, com escau. Amb el mateix cop de porta ha obert l’any vinent i ha tancat l’any sortint. No sabem si l’any ha tombat per bé, però volem creure amb tu que sí.
La gent diu coses. Per exemple diuen que l’any passat fou un any maleït, però que l’any que ve segurament ho serà més. Diuen que els que diuen saber tot el que vols saber, quan ho vols saber, no saben en realitat el que diuen.

Janus és tot just al cancell i sembla vacil·lar sobre si l’any que acaba d’obrir serà millor o pitjor per a la gent que diu que no hi ha cap autoritat infal·lible. Però no goso pas demanar-li què en pensa, perquè no és pas segur que pensi res. La seva feina és obrir i tancar.

En canvi, la gent sí, que pensa, i la gent diu coses sobre el tomb de l’any i sobre els qui pontifiquen sobre el tomb de l'any. El que et puc dir jo és que a Janus li he vist la mateixa piga que li has vist tu i m'ha semblat un bon auguri penjat damunt els vostres caps.